Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’…

L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de…

Aquesta església fou la capella de l’antic llogarret de Claret, ara despoblat, situat segurament a l’elevació de Caplloc, al sector més septentrional del terme El lloc i el castell de Claret són esmentats des de l’any 1082 En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098 es confirmen els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defuncions i cementiri de Claret a l’esmentada canònica Segons el cartulari II de Solsona, en aquest indret el paborde de Solsona hi tenia dret d’alberga La primera notícia de l’església de Sant Pau és de l’any 1131, que es féu una…

Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué aquesta…

El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners per a…

Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa,…

Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes…

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum…

Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages…

La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu,…