Resultats de la cerca

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum…

Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages…

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’…

Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades, i d’una Comedia famosa del niño Jesús…

Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la…

Aquesta era una església situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell a partir del segle XI l’església de Sant Pere de Casserres fou una possessió del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles amb categoria de priorat La primera notícia del lloc és molt antiga, de l’any 789, quan Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell la missió d’ocupar militarment les places fortes d’Osona, Cardona i Casserres Castramserram , amb la finalitat de repoblar-les i organitzar-les Així Casserres és un dels punts de l’…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels…

De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina 1948-54 i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional 1950, Apariciones 1978, Cuadernos del nómada 1978, Cantata a solas 1985, Lapso 1986, Noticia natural…

Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio 1388 i…