Resultats de la cerca
Es mostren 1797 resultats
Apartado de Correos 1001
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián, Emilio…
Orígenes
Fragment del comentari d’Orígenes a l’Èxode, provinent d’Urgell (segle IX)
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Exegeta, pensador i escriptor cristià.
És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…
Les Rojales
Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat Anna Motis Les Rojales 210, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de…
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la composició del…
os metòpic
Antropologia
Zoologia
Os de petites dimensions situat a les mateixes posicions que ocupen les fontanel·les del frontal (nasofrontal i seminasofrontal) i present en l’home en un percentatge molt baix (0,5%, aproximadament).
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
el Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'aprofita l’aigua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina