Resultats de la cerca

L’ ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic,…

Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana La closca de l’ou destinada a protegir l’embrió de gallina no és comestible La clara , transparent i gelatinosa, és rica en proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B 2 i electròlits El rovell , de coloració groguenca, també és ric en proteïnes d’alt valor biològic, però conté a més vitamines A i E, complex vitamínic B, alguns minerals, especialment ferro i fòsfor, i lípids La principal…

És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt…

Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins i alcalinoterris, els…

És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…

Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos…

Les hormones són substàncies de natura diversa, però amb certes característiques comunes són sintetitzades en determinades glàndules i secretades, generalment en quantitats molt petites, a la circulació sanguínia, i la sang les transporta fins a determinats teixits orgànics, que disposen de receptors hormonals específics El mecanisme d’acció de les hormones és variat, ja que si bé algunes estimulen receptors situats a la membrana cellular i hi desencadenen una determinada acció enzimàtica, d’altres entren a la cèllula i actuen sobre el nucli, on també provoquen una determinada…

Els fluids supercrítics són gasos o líquids en condicions ambientals normals i tenen, en general, poc poder dissolvent, però en quedar sotmesos a condicions d’altes pressions de 50 a 250 bar i temperatures moderades entre 20ºC i 60ºC per sobre del seu punt crític incrementen espectacularment la seva capacitat de dissoldre substàncies naturals Aquesta tècnica pot ser una alternativa als dissolvents orgànics i la destillació és respectuosa amb el medi ambient i segura Els productes que se n'obtenen tenen una gran qualitat El diòxid de carboni en estat supercrític destaca per les…

És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics,…

Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…