Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter…
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…
Castell de l’Ametllera o de la Millera (Lasquarri)
Art romànic
Situació Pany de mur de l’angle nord-oest del castell amb algunes espitlleres, un dels elements més sencers del conjunt ECSA - J Bolòs Les restes del castell de l’Ametllera, també dit de l’Armellera per la gent del país, es drecen a la crestallera de la serra del Castell de Llaguarres, al costat del camí que puja de Lasquarri uns centenars de metres a l’oest del vèrtex geodèsic La seva visibilitat és àmplia, ja que domina la partió d’aigües entre les valls de l’Isàvena i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TBG959714 De l’entrada a Benavarri pel nord direcció única, surt a mà dreta una…
La vila de Caldes de Montbui
Art romànic
Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…
Sant Martí de Toralles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de l’edificides del costat sud-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Toralles es troba al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals del Montpetit, a ponent de Montagut i al costat del casal del Mercer És a 600 m d’altitud, dintre la vall del Bac i no gaire lluny d’Oix, amb una bonica vista sobre la vall de Castellar Mapa 257M781 Situació 31TDG583789 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Al quilòmetre 7, al cim del petit coll de Camporiol, cal agafar, a mà esquerra, una pista de muntanya que segueix els…
Història 2012
Història
Alguns anys són més prolífics amb relació als fets històrics que no pas als de caràcter historiogràfic L'any 2012 probablement és un d'aquests En això han collaborat tant la reducció de les partides que tradicionalment financen l'organització d'aquests esdeveniments, com la manca de coincidència amb fets socialment transcendents en els paràmetres culturals i polítics de l'actualitat Les commemoracions d'enguany van ser de caràcter més cultural i literari, amb la celebració de l'Any Sales, Calders, Tísner, i van anar acompanyades de conferències, homenatges, jornades de divulgació i estudi,…
Les estratègies productives
Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…
Santa Maria de Roca-sança (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de…
La colonització romana provincial: les primeres fundacions i el nou paisatge urbà
Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…
Metal·lúrgia del bronze i metal·lúrgia del ferro
Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina