Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de SantPere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel,…
Castell de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 38″ N - Long 2° 41′ 8″ E Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de…
Biogeografia dels rèptils
Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…
Les gencianàcies
Gencianàcies 1-5 / Meniantàcies 6 1 Centaurium erythraea a aspecte de la planta amb la roseta basal i les flors agrupades en inflorescències al capdamunt de les branques x 0,5 b detall d’una poncella x 2 c detall d’una flor oberta x 2 d estam amb l’antera simplement corbada x 5 e estam madur amb l’antera cargolada en espiral x 5 2 Blackstonia perfoliata fragment d’una branca amb flors x 0,5 3 Gentiana verna a flor seccionada longitudinalment x 1,5 b fruit mig obert envoltat, en part, pel calze x 1,5 4 Gentianella ciliata a i a’ pètal de marge laciniat i dos estams x 1 5 Gentianella…
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilamulaca
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, que deixa veure només la seva estructura romànica a les finestres de doble esqueixada Arxiu Gavín Vilamulaca, poble dels baixos Aspres, és situat a la dreta de la ribera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp L’església de Sant Julià i Santa Basilissa és al centre de la població Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 35’ 22,2” N - Long 2° 50’ 24” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la carretera N-9, o bé per la D-37 Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a mà dreta l’encreuament de la D-2, que va de Vilamulaca a Sant Joan la Cella PP Història Hom…
Sant Pere de Tellet
Art romànic
Situació Exterior de l’església, molt modificada en època tardana, en la qual destaca l’absis semicircular romànic ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere presideix el grup de cases que formen el poble de Tellet, al peu de la serra de Tellet, a la part més septentrional del terme, en les elevacions que separen la Ribera Ampla i la del Teixó Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 37,3” N - Long 2° 40’ 13,8” E Per a anar a Tellet, cal prendre la D-115 a partir de Ceret, i després de 2,5 km agafar, a mà dreta, la D-63 Tellet és a 15 km de Ceret PP Història El 22 d’abril del…
Castell de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació El poble de Vernet ha esdevingut des de la meitat del present segle el barri més septentrional de l’àrea urbana de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42” N - Long 2° 53’ 24” E El castell és situat a 2 km del centre de Perpinyà, 1,5 km al nord de la Tet, a la riba esquerra En el número 289 de l’avinguda de Vernet o del Mariscal Joffre, al fons d’un camí privat, hi ha la torre, situada entre les dependències de la clínica anomenada “la Rossellonesa” La torre del castell ha estat recentment arrebossada, pintada de groc i coberta amb una teulada moderna, sense tenir cap respecte…
La formació de les regions naturals
La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma diferents…
Els anticossos
Fisiologia humana
Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina