Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
Castell de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes del que fou aquest castell, on s’observa en la part baixa del parament algunes filades d’ opus spicatum E Pablo Les restes del castell queden a prop de la riera de Vallforners, al costat d’un mas nou anomenat el Castell i a uns 600 m del nucli antic del poble de Cànoves Mapa L37-15393 Situació 31TDG464168 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt del poble vers tramuntana i seguir la riera fins a un trencall que hi ha a mà dreta, el qual va a la font i al molí de l’Antic, que és a tocar de cal Pipaire Aleshores cal deixar el cotxe i, a peu, agafar el…
Cooperativa de Cinema Alternatiu
Cinematografia
Productora de films independents, creada el 1975 en el si de la distribuïdora Central del Curt (CdC) fundada el 1974 per a difondre obres no professionals de caràcter marginal, alternatiu, underground, paral·lel o per militants.
La formaven gent provinent dels cineclubs i cineastes interessats en aquestes pràctiques fílmiques També s’hi incorporaren grups que actuaven a Badalona Archibaldo Cámara i a l’Hospitalet de Llobregat Collectiu Penta Realitzaren diverses cintes alternatives que eren distribuïdes per la CdC, com la primera, el rodatge del mig documental Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76, que es convertí en el film marginal més distribuït arreu de l’Estat espanyol, per l’interès del problema i gràcies al nombre de còpies en súper-8 i 16 mm que se’n feren El grup de l’Hospitalet Bartomeu…
Magdalena Puyo i Bové

Magda Puyo
© David Ruano / Focus
Teatre
Directora teatral, més coneguda per Magda Puyo.
Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
Enric Casasses i Figueres
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Enric Casassas i Simó La seva obra mostra influències molt heterogènies de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc És autor dels reculls La bragueta encallada 1972, La cosa aquella 1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992, Tots a casa, al carrer 1992, No hi érem 1993, premi Crítica de poesia catalana 1994, Començament de començaments 1994, Desfà els grumolls 1994, Calç 1996, premi Carles Riba 1995, Els nous cent consells del consell de cent 1996, D’equivocar-se així 1997, premi Ausiàs Marc de Gandia…
,
De la terra cuita al vidre
Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946 Els materials de construcció per excellència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons Les bòviles són les installacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs, cassoles o…
Puillorenç
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…
Aires del Montseny
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les seves més…
Lluís Graner i Arrufí
Cinematografia
Empresari i pintor.
Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any…
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina