Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
platja de son Xoriguer
Platja
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional de Menorca, dins el terme de Ciutadella, a llevant del cap d’Artrutx.
A prop hi havia la llacuna de son o çon Xoriguer , actualment dessecada A més dels llocs de son o çon Xoriguer Vell i de son o çon Xoriguer Nou , hi ha una urbanització
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…
terratzo
Construcció i obres públiques
Material per a pavimentació que consisteix en un conglomerat de sorra i ciment amb trossos de marbre o de granit, sotmès a poliment.
maraca
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en un recipient generalment esfèric que conté llavors, grans de sorra o de qualsevol altra matèria dura.
L’executant sosté un recipient a cada mà mitjançant un mànec i els agita rítmicament És un instrument popular a l’Amèrica del Sud, i hom l’empra especialment en la música lleugera
futvòlei
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota que combina el futbol amb el voleibol de platja
.
Hom hi juga en una pista de sorra de 9 m per 18 m dividida en dues meitats iguals per una xarxa de 2 metres d’alçada en categoria femenina o 2,20 metres en categoria masculina El reglament estableix, a més, una àrea addicional per als jugadors però on no la pilota no pot tenir contacte amb el terra de 6 metres als extrems del camp per 3 als laterals La pilota utilitzada és similar a la de futbol uns 450 gr de pes i uns 70 cm de circumferència Cada equip és format per dos o quatre jugadors Els punts es guanyen quan la pilota, llançada pel damunt de la xarxa, toca el terra del camp contrari o…
els Alfacs

Muscleres en el port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita
© Fototeca.cat
Aiguamoll
Terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l’Ebre, coberta, en gran part, de joncars i d’estanys o albuferes, compresa entre Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i la desembocadura del riu.
Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
Els dermoquèlids i els quelònids: tortugues marines
Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina