Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre
Art romànic
Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de Palau del Vidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 24,6” N - Long 2° 57’ 40,2” E Hom hi arriba per la…
Cuba 2013
Estat
A començament d’any va entrar en vigor la reforma migratòria, considerada una de les lleis més avançades i populars del Govern de Raúl Castro, amb la qual es relaxen les condicions per a obtenir els permisos de sortida i s’allarga el temps autoritzat de permanència a l’exterior Malgrat que la nova normativa encara manté algunes reserves restrictives i arbitràries en la concessió dels visats, la població cubana la va acollir amb alegria perquè s’acabaven les prohibicions vigents des de feia gairebé sis dècades De fet, com a resultat es van autoritzar prop de 200000 viatges a l’exterior durant…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep…
Sant Miquel de Camporrells
Art romànic
Situació Antiga parròquia, avui església del fossar del poble de Camporrells, petit edifici del pas del segle XII al XIII ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel és al fossar del poble de Camporrells, situat en un monticle als afores del nucli de població, assenyalant l’emplaçament del primitiu castell Camporrells és a la vall del barranc del Molí del Pubill, a 620 m d’altitud Mapa 32-13 327 Situació 31TBG949481 Per a arribar a Camporrells cal agafar una carretera local que surt a mà dreta de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història Una de les primeres…
Sant Vicenç del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església, on s’observa perfectament l’estretor de la nau i l’absis en relació amb l’alçada ECSA - J Boix Aquesta església és situada al mateix indret on hi ha les restes del castell del Vilot de Finestres, a llevant del poble de Finestres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la carena i baixar aviat cap a l’esquerra per un corriol senyalitzat amb munts de pedres Si el nivell de l’aigua de l’embassament de Canelles és baix, podrem passar la torrentera de la…
Josep Jofre i Riera

Josep Jofre i Riera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i…
Sant Martí de les Serres (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, edifici construït en una època molt tardana L Prat En un dels punts més enlairats del municipi de Navès, ultrapassant els 1 200 m, es troba aquesta església, o, millor dit, les dues esglésies de Sant Martí, prop de la casa de les Serres Aquesta església de Sant Martí també és coneguda per Sant Martí d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG873594 Seguint el camí que, des de la carretera de Solsona a Berga punt quilomètric 21, passa per la casa Postils cap a la vall d’Ora al punt quilomètric 7,800, a mà esquerra, s’enceta un camí indicat cap a la Selva, on s’…
Convent de Sant Francesc (Tarragona)
Art romànic
L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…
El que cal saber de l’epilèpsia
Patologia humana
L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició repetida, amb una freqüència variable, de crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència o d’altres alteracions neurològiques, que es presenten de manera sobtada i solen acabar al cap d’alguns minuts Per diagnosticar l’epilèpsia, hom sol efectuar un electroencefalograma Aquesta prova permet de detectar si en una zona del cervell s’esdevenen descàrregues anòmales d’impulsos nerviosos que causin les crisis epilèptiques L’epilèpsia és una malaltia de llarga durada, però que en molts casos s’arriba a guarir del tot al cap d’uns…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina