El que cal saber de l’epilèpsia

  • L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició repetida, amb una freqüència variable, de crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència o d’altres alteracions neurològiques, que es presenten de manera sobtada i solen acabar al cap d’alguns minuts.
  • Per diagnosticar l’epilèpsia, hom sol efectuar un electroencefalograma. Aquesta prova permet de detectar si en una zona del cervell s’esdevenen descàrregues anòmales d’impulsos nerviosos que causin les crisis epilèptiques.
  • L’epilèpsia és una malaltia de llarga durada, però que en molts casos s’arriba a guarir del tot al cap d’uns anys. Mentre la malaltia es manté, és possible d’evitar-ne les crisis amb un tractament mèdic adequat.
  • El tractament amb fàrmacs antiepilèptics ha d’ésser seguit estrictament segons les indicacions rebudes del metge, sense augmentar les dosis ni reduir-les. La supressió sobtada de la medicació pot causar un estat epilèptic, és a dir, la presentació de crisis repetides subsegüents.
  • Bé que en alguns casos l’epilèpsia es presenta a conseqüència d’una lesió cerebral causada per un traumatisme o una malaltia, afecta especialment persones que han heretat una alteració genètica predisposant. El risc que els fills d’un epilèptic pateixin d’aquesta malaltia és reduït, però s’incrementa notablement si l’altre membre de la parella també en pateix.
  • Les convulsions que es presenten en infants amb febre alta no solen ésser degudes a una epilèpsia, sinó a una irritació cerebral causada per la temperatura elevada. De totes maneres, però, és molt important de fer baixar la febre per aturar les convulsions tan aviat com sigui possible i evitar que es reprodueixin, perquè les convulsions repetides poden predisposar a patir d’epilèpsia. La febre es pot fer baixar amb l’administració de medicaments antitèrmics, com el parazetamol o l’àcid acetilsalicílic, traient a l’infant la roba i embolicant-lo amb draps mullats en aigua freda. Per a evitar els accessos febrils elevats, cal no abrigar massa el malalt.
  • Davant una crisi epilèptica, en general no cal efectuar cap tractament específic, perquè habitualment cedeix de manera espontània en uns segons o alguns minuts. L’únic que cal és evitar que el malalt es faci mal si pateix de convulsions. És recomanable de col·locar un objecte tou entre les dents, com és un mocador plegat, per tal que no es mossegui la llengua, sempre que no s’hagi de forçar l’obertura de la boca. Igualment, convé de col·locar un coixí sota el cap i apartar els objectes que hi hagi al voltant per tal que no s’hi pugui donar cops. Quan la crisi ja ha cedit, es pot traslladar el malalt en un hospital amb tranquil·litat per consultar si ha de rebre algun tractament.
  • Només cal traslladar urgentment el malalt en un hospital quan la crisi es manté més de cinc minuts, perquè hi ha el perill que es converteixi en un estat epilèptic que pot arribar a alterar les funcions vitals de la persona que n’és afectada.
  • Les persones que pateixen d’epilèpsia poden mantenir, en general, l’hàbit de vida normal en la seva societat i seguir una dieta alimentària també normal. Solament és recomanable, per evitar la presentació de les crisis, que dormin un nombre d’hores suficient i amb regularitat, que no prenguin begudes alcohòliques a l’excés, que no passin gaires hores sense menjar i que no s’exposin a llums intenses intermitents.
  • Bé que les persones epilèptiques no estan incapacitades per a realitzar cap mena de feina, convé que no ocupin llocs de treball, com ara conductor, maquinista, paleta o instal·lador de xarxes elèctriques, en què l’aparició d’una crisi pugui ésser perillosa. Mentre se segueixi una medicació adequada, però, no hi ha cap limitació seriosa.
  • Els epilèptics poden practicar gairebé qualsevol esport, perquè l’exercici físic no predisposa a la presentació de crisis epilèptiques. Tan sols han d’evitar les modalitats esportives en què una crisi pugui ésser perillosa, com ara el submarinisme, l’escalada o l’equitació.
  • La legislació vigent permet de conduir vehicles particulars als epilèptics després de dos anys de l’última crisi, perquè es valora que passat aquest període la malaltia es pot considerar controlada i el risc d’una crisi durant la conducció és molt reduït. Quan es pensa conduir, és important d’evitar estrictament les circumstàncies desencadenants.
  • L’epilèpsia no és una malaltia mental. Les alteracions psíquiques, en general lleus, que puguin tenir alguns epilèptics, són degudes habitualment a l’angoixa que produeix el fet de patir una malaltia de llarga durada en què cal seguir un tractament estricte per tal d’evitar llurs manifestacions, que són molt evidents. En alguns casos en què les crisis epilèptiques són degudes a un trastorn cerebral, com ara un tumor, poden aparèixer alteracions mentals importants causades per aquest trastorn, però no per l’epilèpsia.