Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Sant Valentí d’Espona (la Llaguna)
Les escasses ruïnes de l’església de Sant Valentí d’Espona es troben, aproximadament, un quilòmetre al nord del llogaret dels Cortais, situat al peu de la tossa d’en Maig, prop del camí que ve d’Aiguatèbia Conflent D’aquesta església han pervingut escasses referències documentals d’època medieval n’hi ha una que data de l’any 1011, quan Vecclesiam Sancti Valentini in villa Spondaés confirmada com una de les possessions de l’abadia de Cuixà en la butlla atorgada a aquest monestir pel papa Sergi IV Una altra notícia, consignada també dins l’onzena centúria, és de l’any 1069 es tracta d’una…
Santa Fe de Quer (Bagà)
Art romànic
De la primera església romànica de Santa Fe de Quer no es conserva cap testimoni arquitectònic, car l’edifici actual correspon a l’obra dels segles XVII-XVIII Situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall històrica de Brocà, formava part dels dominis territorials dels barons de Pinós i fou des dels seus orígens sufragània de Sant Esteve de Bagà El lloc de Quer Quer , topònim molt significatiu, és esmentat com un dels límits de l’església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració del 984 Les notícies de l’església s’allarguen, però, al segle…
Santa Maria de Gisclareny
Art romànic
L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les notícies de l…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida probablement abans…
Torre d’Albió (Llorac)
Art romànic
La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds…
Kirguizistan 2013
Estat
El Govern del Kirguizistan va mantenir una sòlida aliança amb Rússia, que va fer que el país mostrés interès per adherir-se a la Unió Duanera Eurasiàtica que lidera Moscou A més, va reduir la diversificació en el camp estratègic que tant havia caracteritzat aquest país els darrers anys D’una banda, el Kirguizistan va fer valer la posició geoestratègica del país en acollir, al juny, la cimera de l’Organització de Cooperació de Xangai, cosa que acosta més el país als interessos de Rússia i de la Xina D’altra banda, el Parlament kirguís va posar data a l’evacuació de les tropes nord-americanes…
Mustafà Kemal
Mustafà Kemal
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític turc.
Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…
autonomia administrativa
Dret administratiu
Autonomia de què gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina