Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Anacreòntiques
Col lecció de seixanta-dues petites odes editades el 1554 pel francès Henri Estienne i atribuïdes falsament a Anacreont, que tingueren una gran influència durant el Renaixement.
Plenes d’una gràcia amanerada però mancades d’autèntic vigor, deuen haver estat escrites en el període que comprèn des de l’epoca alexandrina fins als primers segles després de Crist
monestir de Solsona
Monestir
Important monestir canonical transformat el 1593 en canònica catedralícia en crear-se el bisbat de Solsona (Solsonès).
Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…
Castell de Vacarisses
Art romànic
El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
salamandra

salamandra
Calefacció
Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.
Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche tingueren…
Rodes
Ciutat
Capital de l’illa de Rodes, Grècia, i del nomós del Dodecanès.
Situada a l’extrem septentrional de l’illa, exporta a través del seu port productes agrícoles vi, oli, fruita És un centre turístic molt important El nucli antic, envoltat de muralles bizantines segle XIII, conté nombrosos edificis gòtics construïts pels cavallers de l’Hospital de Sant Joan hospitaler entre el 1308 i el 1522, entre els quals cal destacar la catedral de Sant Joan restes, el palau del gran mestre, els dos hospitals vell i nou dels cavallers i, sobretot, els cèlebres hostals o palaus de vuit llengües de l’orde Els anys 1961, 1963 i 1964 hi tingueren lloc unes…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995 hom estimava la…
Massimo D’Alema
Política
Polític italià.
Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5…
Guillem Massot i Beltran
Música
Músic.
Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina