Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
Eduardo Zaplana Hernández-Soro

Eduardo Zaplana Hernández-Soro
© Partit Popular de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou diputat el 1977 per la UCD Membre d’Alianza Popular, el 1990 presidí la delegació del Partido Popular PP a Alacant Alcalde de Benidorm 1991-94 i president regional del PP 1993, el maig del 1995 guanyà, al capdavant del PP, la presidència de la Generalitat Valenciana i formà un govern de coalició amb Unió Valenciana , el secessionisme lingüístic del qual avalà amb mesures que despertaren polèmica per la seva oposició frontal al món universitari i a les institucions culturals en general Per tal de desbloquejar…
Gabriel Sansano i Belso

Gabriel Sansano i Belso
Literatura
Historiador i crític de la literatura i les arts escèniques.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…
,
Empar Villalba i Dávalos
Historiografia catalana
Historiadora de l’art.
És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer…
Lluís Guarner i Pérez
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions Taula de les Lletres Valencianes i La estafeta literaria, entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les…
,
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Centro Escolar y Mercantil
Historiografia catalana
Institució vinculada als jesuïtes i fundada a l’inici del s. XX a la ciutat de València.
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de la revista…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…
,
Josep Sanchis i Grau
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En…
Francesc Caballero i Muñoz
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la seva carrera literària al setmanari Foc i Flama És autor dels reculls Jardí espiritual 1915 i Camins de llum 1919, amb poemes tècnicament ben elaborats, però de ressò tradicional i poc permeables als corrents moderns del moment Collaborà en diversos diaris valencians i en publicacions com El Poble Valencià , El Camí sovint amb el pseudònim Daniel Tossal i Pensat i Fet Incentivà la segona etapa de Pàtria Nova , i, a partir del 1927, s’incorporà a Taula de Lletres Valencianes , on participà en debats al voltant de l’avantguardisme i la renovació literària de la poesia …
,
Daniel de Nueda i Llisiana
Música
Musicòleg valencià.
Deixeble d’A Amorós i d’E López-Chavarri al Conservatori de València, gràcies a una beca pogué ampliar els seus estudis al Conservatori de Madrid Fou professor de piano al Conservatori de València, ciutat on formà una orquestra de cambra És autor de Panorama de la música simfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda , entre altres obres Fundà la revista "Musicografía" 1933-36, dedicada especialment a la música valenciana culta i popular Pianista notable, oferí gires per tot l’Estat espanyol en qualitat de solista i com a membre de grups de cambra El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina