Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
endocèntric | endocèntrica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).
Johann Mattheson
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Tingué una educació àmplia i acurada en arts liberals, incloent l’estudi de la música a càrrec del cantor Joachim Gerstenbüttel A sis anys rebé classes particulars d’instrument de tecla i composició per part de JN Hanff i de cant per un mestre del qual només es coneix el cognom, Woldag També estudià viola de gamba, violí, flauta, oboè i llaüt A l’edat de nou anys era un nen prodigi que cantava i tocava l’orgue a les esglésies d’Hamburg La seva bona veu el portà a cantar al teatre d’òpera de la ciutat al cor i en papers menors El 1696, any en què la companyia viatjà a Kiel, feu el seu…
rus
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 127 400 000 habitants de la Federació Russa un 85% de la població, on és la llengua oficial Fora d’aquest estat, és parlada per 37 500 000 persones als estats sorgits de les repúbliques que formaven l’antiga URSS A banda, hi ha minories russòfones d’una certa importància als EUA i a Israel Com totes les altres llengües eslaves, neix del tronc denominat eslau comú , que començà a diferenciar-se des dels s VI i VII En l’evolució del rus hom distingeix tres períodes antic, mitjà i modern El rus antic s XI-XV és una etapa comuna a tots els eslaus de l’E —…
preexistència del Crist
Bíblia
Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.
El teologoúmenon de la preexistència del Crist es fonamenta en alguns texts del Nou Testament epístola als filipencs, primera epístola de Joan, etc
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
construcció de sentiment
Gramàtica
Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical: Tota la gent venien cap aquí
(en aquest cas el verb concorda en plural perquè la significació de pluralitat que inclou el subjecte tota la gent
s’imposa al valor gramatical de singular).
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
mode
Gramàtica
Accident o morfema verbal —alhora amb els de persona, temps i veu— que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna frase a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu.
El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada de proposicions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l’actitud del parlant envers allò que diu Aquestes oracions simplement declaratives són, en sentit estricte, no modals o no marcades pel que fa al mode Però, existint la possibilitat, en unes llengües determinades, de construir oracions marcades per l’actitud del parlant sobre allò que diu, hom sol considerar les oracions no marcades com si fossin dotades també d’un mode El de les oracions no marcades és l'indicatiu el de les marcades és el subjuntiu i l'…
efelcístic | efelcística
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant líquida nasal (ν) que, per evitar l’hiat, en grec és afegida darrere les vocals ε i ι de les terceres persones del singular i del plural d’alguns temps del verb, dels datius plurals de la tercera declinació i de diversos mots invariables.
Noms i adjectius
El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…