Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
llengües atapascanes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indígenes americanes les característiques principals de la qual són, fonèticament, l’existència d’un ric consonantisme amb abundància d’aspirades i de glotalitzades, i morfològicament l’estructura complexa del verb format per la composició de diversos prefixos complementaris.
Sapir afegí a l’atapascà les llengües haida, tlingit i eyak i constituí la gran família na-dené, avui comunament acceptada en la majoria de les classificacions de les llengües de l’Amèrica del Nord Les llengües atapascanes més importants actualment són, al nord el chippewyan , i al sud el navaho, que amb un nombre de parlants que voreja els 140000 és la llengua indígena nord-americana amb més vitalitat
aberrant
Gramàtica
Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic; per exemple, sec, primera persona del present d’indicatiu del verb seure, que presenta una c estranya a la resta del paradigma.
endocèntric | endocèntrica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).
preexistència del Crist
Bíblia
Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.
El teologoúmenon de la preexistència del Crist es fonamenta en alguns texts del Nou Testament epístola als filipencs, primera epístola de Joan, etc
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
construcció de sentiment
Gramàtica
Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical: Tota la gent venien cap aquí
(en aquest cas el verb concorda en plural perquè la significació de pluralitat que inclou el subjecte tota la gent
s’imposa al valor gramatical de singular).
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
mode
Gramàtica
Accident o morfema verbal —alhora amb els de persona, temps i veu— que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna frase a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu.
El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada de proposicions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l’actitud del parlant envers allò que diu Aquestes oracions simplement declaratives són, en sentit estricte, no modals o no marcades pel que fa al mode Però, existint la possibilitat, en unes llengües determinades, de construir oracions marcades per l’actitud del parlant sobre allò que diu, hom sol considerar les oracions no marcades com si fossin dotades també d’un mode El de les oracions no marcades és l'indicatiu el de les marcades és el subjuntiu i l'…
efelcístic | efelcística
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant líquida nasal (ν) que, per evitar l’hiat, en grec és afegida darrere les vocals ε i ι de les terceres persones del singular i del plural d’alguns temps del verb, dels datius plurals de la tercera declinació i de diversos mots invariables.
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…