Resultats de la cerca

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes Rosmira , 1757…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per a piano, que…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat Filharmònica…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant', 1665, de…

Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a teòric, escriví…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, George von Reutter, organista i compositor, i més tard estudià composició amb A Caldara El 1729 o el 1730 viatjà a Itàlia i visità Roma i Venècia El 1731 ja era altra vegada a Àustria, on consta com a compositor de la cort imperial de Viena, i el 1736 arribà a ser mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Reutter fou un dels compositors més prolífics del seu temps, si bé la seva producció musical és desigual pel que fa a la qualitat Destacà sobretot amb les òperes i els oratoris Compongué trenta obres per a l’escena, tot seguint el model…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao Amaya J…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’Orquestra…