Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
Els traquínids: aranyes
Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata Trachinus araneus , que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors Juan C Calvín Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents menudes i…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Teheran

Teheran. Monument a Shah el-Shah.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iran i de l’ostān homònim.
Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades L’…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la capital L’…
Victòria

Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
musaranya

musaranya comuna
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer insectívor de la família dels sorícids.
Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La musaranya etrusca…
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Organisme públic format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació.
Constituït al final del 1996 com un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la collaboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990 El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats El primer projecte del CBUC fou l’elaboració del Catàleg Collectiu de les Universitats de Catalunya CCUC i, com a conseqüència dels resultats positius, aviat se…