Resultats de la cerca

Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons 1581 de Severin…

A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya Obtingué un gran prestigi…

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la collecció musical de la…

Estudià violí al Conservatori de Cracòvia, on ben aviat impartí classes de violí i teoria El 1936 anà a Varsòvia per perfeccionar-se amb K Sikorski composició i W Bierdiajiew direcció d’orquestra Des del 1945, i fins a la seva mort, feu classes de composició i direcció d’orquestra a Cracòvia, on tingué com a alumnes K Penderecki i B Schäffer Fou president de la secció polonesa de l’ISCM El 1952 obtingué el Premi Estatal pel ballet Wierchy 'Cims', 1942 rev 1950-52 La seva producció mostra diverses etapes des d’unes primeres obres lligades a l’impressionisme, força incompreses i negligides per…

Tingué com a mestres A Bertali, G Piscator, G Valentini i Verdina El 1652 H Schütz l’introduí a la cort de Dresden i el 1655 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc August de Wolfenbüttel, el mateix càrrec que ocupà entre el 1663 i el 1665 a la cort del duc Moritz de Saxònia a Zeitz Obtingué ambdós llocs gràcies a les recomanacions de Schütz, que fou pràcticament un segon pare per a ell Després de diversos anys sense cap càrrec regular, aconseguí un lloc d’organista mal remunerat a dues esglésies de Lüneburg Les seves suites per a conjunt instrumental comprenen diverses sèries de…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…

Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per la renovació…

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de cambra i fundà…