Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Egas
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors d’origen flamenc.
Egas Cueman , actiu durant la segona meitat del s XV, fou l’introductor de l’estil escultòric nòrdic a Castella, participà en la porta dels lleons de la catedral de Toledo i féu els sepulcres d’Alonso de Velasco i Gonzalo de Illescas al monestir de Guadalupe 1467-80 Hannequin Egas Brusselles — Toledo 1494, mestre d’obres de la catedral de Toledo 1448-70, intervingué en la construcció de la de Cuenca Enric Egas , fill d’Egas Cueman i nebot d’Hannequin, actiu de la segona meitat del s XV al primer terç del s XVI, és un dels millors arquitectes del plateresc el seu estil es palesa…
Josep Tous i Soler

Josep Tous i Soler
Cristianisme
Religiós caputxí.
Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la…
hostaler
Història
Menestral que tenia un hostal.
A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners taverner Les ordinacions foren successivament renovades 1536, 1613, 1670, 1770 i 1816 La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors revenedor i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos , els quals eren, a…
Grup Ecumènic de Les Dombes
Grup de teòlegs que treballen sobre els aspectes doctrinals del procés ecumènic.
És format per teòlegs protestants i catòlics de França i Suïssa i fou fundat l’any 1937 pel sacerdot de Lió Paul Couturier i el pastor suís Baümlin Els seus membres es reuneixen periòdicament al monestir trapenc de Les Dombes, prop de Lió, per confrontar les posicions de llurs esglésies en els temes que encara les mantenen dividides i treballen per assolir posicions comunes i divulgar-les Ha publicat Accord sur l’eucharistie 1972, Propositions pour une réconciliation des ministères 1973, Document sur le ministère épiscopal 1976, L’Esprit Saint, l’Église et les sacrements 1980, Le…
Agustí Bernaus i Serra
Cristianisme
Bisbe missioner caputxí.
Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat bisbe al…
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…
Pedro González de Mendoza
Cristianisme
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…
Sant Andreu de Tolse (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada,…
Sant Sadurní de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 o 1012 en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a…
Sant Martí de l’Esparra (Riudarenes)
Art romànic
L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV El 2 de maig de 1640 els terços castellans comandats per Leonardo de Moles foren derrotats per les milícies de Riudarenes i les poblacions veïnes en la retirada a la població, la van cremar, i…