Resultats de la cerca
Es mostren 16513 resultats
L’antimodernitat del Noucentisme
En sortir del Modernisme, Eugeni d’Ors 1881-1954 va definir un nou moviment, anomenat Noucentisme, a través d’un Glosari en forma d’articles sobre l’actualitat cultural i política publicats entre el 1906 i el 1921, sobretot a La Veu de Catalunya La ben plantada és una novella en la qual d’Ors va exposar l’ideal d’un catalanisme classicista El moviment, que al seu origen era més aviat polític i literari, es va consolidar en el camp artístic amb el naixement de l’agrupació Les Arts i els Artistes 1910, amb la publicació de l’ Almanach dels Noucentistes 1911, dirigida en l’aspecte artístic per…
El drama de Lluís Lúcia i Lúcia
L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no…
La FAI, partit polític o plataforma de grups?
Consigna abstencionista de la CNT-FAI, sd AMSFG La FAI va ser creada l’estiu del 1927 en el transcurs d’una reunió de grups i federacions anarquistes de tot Espanya i Portugal que es va celebrar clandestinament a la platja del Saler de València I, per molt que hagi estat la mateixa historiografia anarquista la primera a buscar els antecedents de la FAI en la llunyana Aliança de la Democràcia Socialista de Bakunin, aquesta iniciativa responia a la voluntat conjuntural d’estructurar nuclis anarquistes clandestins Els calia assegurar la seva influència damunt els sectors sindicals dispersos per…
Francesc Morillo, ardiaca i canonge de la Seu d'Urgell (1626-1629)
El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…
Dimissió d’un cardenal
El cardenal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió Becciu, un estret collaborador del Papa, sosté que va ser el mateix Francesc qui li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vaticà a familiars seus, cosa que ell nega
selló
selló
© Fototeca.cat
Transports
Seient guarnit amb respatller i braços i proveït d’una post per a posar-hi els peus que, col·locat damunt el bast d’un animal, permet de cavalcar-lo com si hom segués en una cadira.
En el selló, el qui cavalca l’animal va generalment d’esquena a aquest, bé que en alguns tipus de selló hi va de cara Els sellons, que solien ésser emprats per les dones, poden ésser plegables i constituir autèntiques cadires de tisora
Partido Comunista Internacional
Partit polític
Organització política espartaquista i bordiguista d’abast europeu, però radicada sobretot a França i Itàlia, activa des de 1951.
Es va fer present a Espanya i a Catalunya des de 1975 i va limitar la seva tasca a la difusió de publicacions les revistes teòriques El Programa Comunista i, des de 1994, La Izquierda Comunista i el periòdic mensual El Comunista