Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
malaltia de Hodgkin
Medicina
Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).
Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot…
Alfredo Flores Flores
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Soci de la Penya Motorista 10 x hora, debutà en competició el 7 de maig de 1933 En el IV Gran Premi de Barcelona quedà segon en la categoria de 350 cc 1936 Exiliat a França després de la Guerra Civil, retornà a Barcelona, on continuà competint Es proclamà campió del V Gran Premi de Barcelona de 350 cc 1946 i del VI, amb 100 cc 1949 Fou campió d’Espanya de velocitat 1955, 1957, 1958 Participà en la primera edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1955, quedà quart en l’edició del 1959 i guanyà per Montesa, fent parella amb l’italià Francesco Villa, l’edició del 1966 Aconseguí el Trofeu…
Emili Juncadella Vidal
Esquí
Excursionisme
Pioner de l’excursionisme i de l’esquí català.
Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla Juncadella 3015 m, que porta el…
Els segles del gòtic
Introducció Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant…
Francisco Goya y Lucientes

Francisco Goya y Lucientes, Autoretrat (1796-1797)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès.
Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…
Els tintínids i els calpionèl·lids
Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…
Sant Sadurní d’Osormort
La casa de la vila de Sant Sadurní d’Osormort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…
Lluís Josep Comeron i Martín
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els…
,
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…