Resultats de la cerca

Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…

El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…

Situació Vista del mur que divideix la construcció en dos compartiments, segons llurs funcions F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’edifici s’estenen dalt un pujol de poca alçada, situat a frec del fossar de la parròquia de Sant Jaume d’Olzinelles i a l’extrem meridional del terme, on aquest contacta amb els termenals de Sant Fruitós, d’Artés, de Calders i de Navarcles Long 1°54’05” - Lat 41°46’32” Si hom vol visitar aquesta construcció cal emprendre la carretera que mena a Berga En arribar a la cruïlla d’on surten els brancals que es dirigeixen a Santpedor i al…

Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…

Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…

Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…

Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…