Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la…
diglòssia
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…
Joan Casas i Fuster
Literatura catalana
Crític teatral, traductor i dramaturg.
Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc Fou…
,
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La…
ciclosporina
Farmàcia
Medicina
Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams
i d’altres fongs imperfectes.
Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n…
Villena
La ciutat de Villena, dominada pel castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…
Tavernes de la Valldigna
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es…
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…
la Rambla
La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port
© Fototeca.cat
Carrer
Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.
Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals És un dels llocs més concorreguts de la ciutat Són característiques la font de Canaletes , els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors el mercat de flors hi era installat ja al segle XVIII, de regals i records fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc, el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol 1900, els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis , hi hagué l’Estudi…
Castell de Castellet (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Petita fortificació propera al mas de les Cots, bastida damunt d’una penya V Roca Castell situat a l’espadat que hi ha damunt del mas de les Cots, a la riba dreta del Rialb És al cim d’una penya, amb una bona panoràmica sobre la vall del Rialb, des d’on és visible el castell de Tarabau Mapa 34-12291 Situació 31TCG477636 Des del Cerdanyès hi ha una pista que puja fins al coll de les Fonts, a prop del mas de Barraques Des de la pista, un camí porta als prats que actualment hi ha al voltant del mas De l’extrem nord del planell on es construí la…