Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Vila medieval d’Alcover
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…
Vila medieval de Prades
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular ECSA - J Vidal Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila CPO Història Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una…
Sant Pau del Seminari (Tarragona)
Art romànic
Situació Petit edifici situat al pati interior del Seminari Pontifici, darrere la catedral ECSA - I Companys La capella de Sant Pau es troba a l’interior del pati del Seminari Pontifici de la ciutat, situat al carrer de Sant Pau, just darrere la catedral MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Sembla que aquesta capella va ésser destinada a una comunitat anomenada de Sant Pau, fundada l’any 1234, i composta per capellans infermers de l’hospital dels canonges, per al seu ús exclusiu Per ara, aquesta és l’única dada documental que s’ha localitzat sobre l’esglesiola de Sant Pau, i així…
Castell i vilatge de Lançac
Situació Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′50″ N - Long 2° 33′21″ E Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
Sant Guillem de Combret, abans Santa Magdalena i Sant Guillem (el Tec)
Situació Antiga sufragània de la parròquia de Prats de Molló que presideix el petit veïnat de Combret ECSA - A Roura El veïnat de Combret és aigües amunt de la vall de la Comalada, a una altitud de 1 254 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27′ 16″ N - Long 2° 29′ 55″ E Hom hi arriba per la D-74 a partir del poble del Tec, que és a uns 7 km, a tocar de la carretera D-115 PP Història Aquesta església fou una capella o sufragània de l’extensa parròquia de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Això ja es comprova l’any 1195, en què Guillem, bisbe d’Elna, va fer donació de l’església al…
Castell de Montmagastre o de la Móra (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca Mapa 31-13 326 Situació 31TBG852502 A 2 km al sud de Peralta de la Sal, per la carretera que…
Les descobertes de Cristòfor Colom. 1492-1504
El seu origen i l’any del naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània Les pàtries de Colom El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per a la firma Centurione de Gènova Per aquest temps navegà cap al nord fins a…
Cellera d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…
Patrons i obrers a la cruïlla: la vaga del 1902
Vaga del 1902, “Cu-cut”, 27-2-1902 BC En els darrers anys del segle passat i els primers del segle XX, els treballadors industrials de Catalunya van patir un enduriment de llurs condicions de vida Davant la crisi de sobreproducció del sector tèxtil, agreujada per la pèrdua de les colònies, els fabricants reaccionaren amb una dràstica política de disminució de costos Es procedí a una reconversió tecnològica que va anar associada a la reducció de plantilles, la contractació preferent de dones i nens —en detriment de la mà d’obra masculina, més cara i qualificada— i a la prolongació…