Situació
Petit edifici situat al pati interior del Seminari Pontifici, darrere la catedral.
ECSA - I. Companys
La capella de Sant Pau es troba a l’interior del pati del Seminari Pontifici de la ciutat, situat al carrer de Sant Pau, just darrere la catedral. (MLIR)
Mapa: 34-18(473). Situació: 31TCF535534.
Història
Sembla que aquesta capella va ésser destinada a una comunitat anomenada de Sant Pau, fundada l’any 1234, i composta per capellans infermers de l’hospital dels canonges, per al seu ús exclusiu. Per ara, aquesta és l’única dada documental que s’ha localitzat sobre l’esglesiola de Sant Pau, i així consta en la constitució capitular sobre l’ofici i els deures de la dignitat d’infermer, redactada pel paborde Guillem de Banyeres l’any 1280. (MMFG)
Església
La capella de Sant Pau és un edifici de planta rectangular amb capçalera carrada orientada a llevant, formada per un mur rectilini on s’obre una finestra. El temple és bastit damunt un sòcol i és reforçat, als angles i a la meitat dels murs, per contraforts amb columnes encastades coronades per capitells. La cornisa de tota la capella és resseguida, sota el ràfec, per un fris motllurat amb arquets cecs pentalobats que descansen sobre permòdols esculpits.
Detall de la cornisa amb arcs cecs pentalobulats sobre permòdols esculpits.
ECSA - I. Companys
Els murs laterals presenten ambdós les mateixes característiques; tots dos s’estructuren simètricament a partir de l’eix teòric que representen les columnes adossades que hi ha a la meitat del mur. Aquestes columnes delimiten dos plans, al centre dels quals s’obren dues finestres. Al mur sud s’observen restes d’encaixos de construccions antigues adossades a aquesta paret.
La façana de ponent presenta un capcer de doble pendent, amb una estructuració compositiva totalment simètrica, emmarcada per dues columnes situades als angles. Té dues obertures: la porta d’entrada, a la qual s’accedeix per una escala de quatre graons, i un ull de bou. Aquesta porta, l’única de tot l’edifici, presenta una llinda feta amb un sol bloc de pedra, sobre la qual hi ha un guardapols. Al damunt hom veu un arc allindanat format per deu dovelles, que acompleix el paper d’arc de descàrrega. Els muntants i la llinda són resseguits per dues motllures semicirculars sobresortints; els brancals i la superfície inferior de la llinda estan totalment ornamentats.
Ull de bou que sobremunta la porta, envoltat per un funicle.
ECSA - I. Companys
L’ull de bou és compost per dos cercles concèntrics de dovelles motllurades: un bossell, un cordó i un filet exterior al nivell de la façana i un cavet i un bordó en el cercle més entrat. La façana és coronada per una petita espadanya d’un sol ull, afegida posteriorment a la construcció del temple, molt probablement al segle XVI.
Les cinc finestres de l’edifici presenten les mateixes característiques; totes són de doble esqueixada i arc de mig punt, sense decoració.
L’espai interior de la capella és compartimentat en dos trams simètrics coberts amb volta de creueria amb nervadures ressaltades i claus de volta en la seva intersecció. Les nervadures són sostingudes per culs-de-llàntia, quatre dels quals situats als angles i els altres dos, aproximadament, a la zona del mig del llenç dels murs.
L’aparell de la capella és fet de carreus ben escairats de dimensions regulars, de pedra del país, en molts dels quals s’observen marques o senyals de picapedrer.
Detall de la decoració escultòrica del mur septentrional formada per un fris d’arcs lobulats i un capitell amb palmetes.
ECSA - I. Companys
Tant per la presència de reforços exteriors esbiaixats com per les seves reduïdes dimensions i el seu emplaçament aïllat, hom descobreix evidents paral·lelismes amb el cimbori de la catedral i la capella pròxima de Santa Tecla la Vella i amb altres capelles cistercenques, com són la de la Trinitat de Santes Creus i la de Sant Esteve de Poblet, corresponents ambdues a la infermeria dels monjos. També es pot afegir al segon monestir esmentat la capella de Santa Caterina, bastida vers el 1244 i destinada a l’hospital de pobres i pelegrins. (ICF-NMB-MLIR)
Portada
La porta de l’església de Sant Pau, formada interiorment per un arc apuntat rebaixat (perfilat per un bordó) amb dos elements de pedra llisos d’aspecte mensular, presenta per fora un esquema arquitravat (de 212 cm d’alçada i 136 cm de llum). En l’exterior, la llinda monolítica i els muntants són resseguits per dos bordons centrats per un cavet (33 cm). L’intradós del conjunt mostra una sanefa vegetal digitada en baix relleu, dins la tradició visigòtica de la talla a bisell (de 21 cm) i amb els intersticis molt buidats (gràcies a l’ús del trepant), consistent en una sèrie de palmetes heptalobades, vorejades per tiges perlejades amb forma de cor, i en fulles de tres lòbuls. Resseguint aquest fris observem novament el cordonat i les dents de serra al límit interior. El guardapols, de secció còncava, és ornat per un entrellaçat curvilini i de triple estria que inclou palmetes arrodonides, igualment de set lòbuls, capiculades a fi d’alternar l’anvers digitat i el revers convex, com podem descobrir a l’Hospital Vell de Santa Tecla i al Pla de Santa Maria, i un filet de digitacions i semipalmetes. (ICF-NMB)
Escultura
La decoració escultòrica de l’interior de la capella es localitza als sis culs-de-llàntia, les dues claus de volta i l’ull de bou, amb desdoblament a la façana. Els primers, que actuen com a elements de suport dels nervis de la volta, són situats, com ja hem dit, als angles i al mig dels murs longitudinals i presenten un esquema similar: els angulars (92 cm) són compostos per un cimaci hemixagonal, un cos central o capitell (32 cm) amb petites dents de serra al límit inferior de l’àbac i tres registres imbricats de palmetes allargades, els dos darrers dels quals presenten tres parelles de semifulles tangents amb l’àpex penjant i, finalment, una peça en forma de piràmide invertida amb una anella terminal. Els dos culs-de-llàntia laterals reprodueixen el motlluratge i les parts indicades a partir d’un esquema rectangular. La decoració és també vegetal, amb fulles lobulades i digitades més arrodonides i retallades. A la mènsula de la dreta, la central té el nervi convertit en una cinta trepanada i la sobremunta un fruit amb imbricacions, que és granulat a l’altre cul-de-llàntia.
La clau de volta que correspon al tram de llevant mostra una margarida de setze pètals i botó central, perfilada per un cordó, que retrobem vorejant la clau del segon tram, aquesta ornada amb una àguila d’amples potes i amb el cap girat, que picoteja un fruit, sobre un fons digitat. (ICF-NMB)
Capitells
Capitell que coronava l’angle nord-est de l’edifici i conservat avui a l’interior del seminari.
ECSA - I. Companys
Capitell de la columna i contrafort de l’angle davanter nord, amb cintes trepanades, semipalmetes i fulles de llorer.
ECSA - I. Companys
Les columnes adossades als contraforts situats als angles de l’edifici i al punt mitjà dels murs nord i sud són coronades per capitells de tipus corinti amb l’àbac decorat amb una línia de petites fulles; els de les columnes angulars tenen a banda i banda uns carreus de tipus imposta decorats amb unes fulles linears que es prolonguen amb una línia acabada en espiral a manera de voluta. (ICF-NMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Morera, s.d., pàgs. 278-279
- 1894, pàgs. 149-150
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. III (I), pàgs. 416-417
- Capdevila, 1935
- Liaño, 1979-80, III, pàgs. 125-150.
Bibliografia sobre els capitells
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1908-18, vol. III (I), pàgs. 416-417
- Capdevila, 1935
- Liaño, 1979-80, pàgs. 125-159.