Resultats de la cerca
Es mostren 8681 resultats
Lluís Pareja i Primo
Historiografia catalana
Escriptor i sacerdot.
Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un intent de…
Benny Goodman
Música
Clarinetista, compositor i líder de banda nord-americà.
Tingué un formació clàssica, i a dotze anys debutà com a professional a Chicago, collaborant amb alguns dels millors músics de l’època El 1928 es traslladà a Nova York integrat a la banda de Ben Pollack El 1934 organitzà la seva primera big-band , que amb el benefici dels arranjaments de Fletcher Henderson tingué un èxit immediat i es mantingué com l’orquestra més popular de l’època swing Al mateix temps, Goodman actuà i gravà amb formacions de combo , trio i grups de fins a set components, en companyia de Teddy Wilson, Lionel Hampton, Cootie Williams, Charlie Christian i molts…
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…
Jan Kubelík
Música
Violinista txec.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare, instrumentista aficionat, i més tard estudià amb František Ondricek Oferí el seu primer concert quan només tenia vuit anys El 1892 ingressà al Conservatori de Praga, on fou deixeble del violinista Otakar Sevcík, un dels mestres més reconeguts del seu temps La carrera internacional de Kubelík començà el 1898 amb un concert a Viena El 1900 actuà a Londres i el 1902 ho feu als EUA Collaborà econòmicament amb l’Orquestra Filharmònica Txeca quan el 1901 es veié involucrada en una crisi econòmica profunda Les seves gires el portaren a diferents…
Luis Lima
Música
Tenor argentí.
Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…
Charles Dalmorès
Música
Tenor francès, de nom originari Henry Alphonse Boin.
Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han compost tedèums…
baríton
Música
Instrument d’arc emprat des del final del segle XVII fins al principi del XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té…
tarantel·la
Música
Dansa popular de la Itàlia meridional, de tempo viu i metre binari compost o ternari simple (compassos de 6/8, 12/8 o 3/8).
Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…
sonata da chiesa
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da camera- originada pel costum d’acompanyar les celebracions litúrgiques amb peces instrumentals que eventualment podien substituir algun element del propi de la missa.
Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres moviments, de manera que la distinció respecte a la sonata…