Resultats de la cerca

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

Vicenç Guarner va néixer l’any 1893 a Maó, on estava destinat el seu pare, també militar Traslladada la família a Barcelona, Vicenç va estudiar a l’institut de Sant Gervasi i el 1908 ingressà a l’Academia de Infanteria de Toledo, on formà part de la quarta companyia de cadets, juntament amb José Asensio, Muñoz Grandes, Alonso Vega, Yagüe i Leopoldo Menéndez Va sortir com a segon tinent el 1911 i, com a primer tinent, ingressà a l’Escola de Guerra A la tardor del 1916, a l’Ateneu de Madrid, va conèixer Manuel Azaña i, el 1919, acabats els seus estudis, va diplomar-se en Estat Major Va prestar…

Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis 1756-63, 1782-98, es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intellectualitat…

El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Vida i obra Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio  redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el…

Vida Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona  El 1888 entrà a l’Associació Escolar Catalanista i, dissolta aquesta, s’afilià al partit republicà de Salmerón Llicenciat en dret a Barcelona 1894, fou redactor de La República  Milità primer al partit republicà, però es desenganyà aviat dels ideals republicans i, tot seguit, es vinculà als ambients llibertari El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç i rebé la influència dels corrents anarquitzants i redemptoristes del Modernisme Així, donà conferències sobre política al…

José María Aznar en la campanya electoral del 1996 Prisma Durant els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI Espanya va tornar a ser governada per un partit conservador que s’autodefinia de centredreta La victòria del Partit Popular PP en les eleccions del 3 de marc de 1996 significà un clar canvi polític la fi de la llarga etapa del govern socialista de Felipe González Márquez iniciada l’octubre del 1982 Era la segona alternança de govern que es produïa en el sistema democràtic espanyol, cosa que palesava la seva clara consolidació Per primer cop, un partit que havia governat…