Resultats de la cerca

Definició És anomenada gastritis la inflamació de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix interiorment l’estómac Es tracta d’un trastorn molt habitual que se sol manifestar a conseqüència de la irritació que provoquen sobre la mucosa gàstrica diverses substàncies com ara aliments en mal estat, microorganismes, diversos medicaments, alcohol o productes àcids o càustics Tanmateix, però, l’existència d’altres circumstàncies com ara l’exposició a situacions d’estrès o de diverses malalties, com trastorns de la immunitat, insuficiència renal o estat de xoc, n’afavoreixen…

La gastritis és un trastorn caracteritzat per la inflamació aguda o crònica de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix la superfície interna de l’estómac Aquest trastorn, que de vegades és asimptomàtic, en molts casos es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i fins i tot hemorràgies gàstriques Una de les causes més freqüents de gastritis és la ingestió de diversos tipus de fàrmacs, com l’àcid acetilsalicílic o d’altres antiinflamatoris o analgèsics, que és dipositen sobre la mucosa gàstrica i originen petites erosions i úlceres Per tal d’evitar aquest…

La malaltia de Behçet és una afecció de causa desconeguda i caracteritzada per la presentació de nombroses alteracions com ara l’artritis, úlceres o aftes en la mucosa oral i els genitals, erupció de vesícules o pàpules vermelloses en la superfície de la pell, inflamació de la coberta vascular de l’ull o uveïtis, i acumulació de pus a la cambra anterior de l’ull o hipopi En menor grau, també hi poden haver lesions al tub digestiu, que es manifesten amb dolor abdominal o amb la presència de sang en les matèries fecals, i al sistema nerviós central, on es poden manifestar amb una…

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicillina o…

La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions i malestar…

És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per la presència reiterada d’àcid clorhídric i d’altres elements del suc gàstric que reflueixen anormalment des de l’estómac fins a l’esòfag Hi ha diverses circumstàncies que afavoreixen el reflux del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, com ara hèrnia de hiat, obesitat, tabaquisme, alcoholisme o embaràs, i que predisposen a l’aparició d’aquest trastorn Els símptomes principals de l’esofagitis per reflux consisteixen bàsicament en pirosi o cremor a l’interior del tòrax i dificultat o dolor en…

El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60 El començament tant pot ésser sobtat com gradual Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames Les lesions típiques són pàpules…

L’albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari caracteritzat per l’absència de formació de melanina, el pigment principal de què depèn la coloració de la pell, el pèl i l’iris de l’ull Quan l’albinisme és total, la pell de tot el cos és d’un color blanc rosat, el pèl és blanc i l’iris té una coloració rosada En l’albinoïdisme o albinisme atenuat, la pell és molt pàllida, el pèl blanc o groguenc i l’iris pot ésser rosat o tenir una coloració normal En l’albinisme circumscrit, la manca de pigmentació és localitzada, i es manifesta en general amb una taca blanca al front que…