El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós. No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic.
L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60. El començament tant pot ésser sobtat com gradual. Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames. Les lesions típiques són pàpules vermelloses o moradenques, planes i brillants, poligonals, de 2 mm a 4 de diàmetre, que solen provocar coïssor.
En la meitat dels casos, el liquen pla afecta també les mucoses de la boca o els genitals. Les lesions de les mucoses formen una mena de línies blanquinoses que constitueixen un reticulat. De vegades, pot originar úlceres doloroses.
En el 90% dels casos, les lesions desapareixen abans de dos anys a partir del moment que es van presentar. En un 15%, però, reapareixen.
Hom en basa la diagnosi en l’observació de les lesions. En casos no gaire típics, és possible que calgui efectuar una biòpsia per tal de diferenciar-lo d’altres malalties cutànies.
En el tractament del liquen pla, hom sol indicar medicaments antihistamínics, per atenuar la coïssor, i corticoides d’aplicació local, per la seva acció antiinflamatòria. Quan les lesions són molt gruixudes, hom pot injectar els corticoides directament a l’interior. Si l’alteració afecta una zona de pell molt extensa, de vegades s’hi pot aplicar la fotoquimioteràpia o PUVA. Aquest mètode consisteix en l’administració de psoralens, seguida de l’aplicació de raigs ultraviolats d’ona llarga, l’objectiu del qual és de limitar la regeneració cel·lular epidèrmica.