- La gastritis és un trastorn caracteritzat per la inflamació aguda o crònica de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix la superfície interna de l’estómac.
- Aquest trastorn, que de vegades és asimptomàtic, en molts casos es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i fins i tot hemorràgies gàstriques.
- Una de les causes més freqüents de gastritis és la ingestió de diversos tipus de fàrmacs, com l’àcid acetilsalicílic o d’altres antiinflamatoris o analgèsics, que és dipositen sobre la mucosa gàstrica i originen petites erosions i úlceres. Per tal d’evitar aquest efecte nociu, és important de no automedicar-se, i ingerir els fàrmacs dissolts en aigua o bé acompanyats amb líquids alcalins com la llet i després dels àpats. Aquest tipus de precaucions són especialment útils en les persones sotmeses a tractaments prolongats amb aquests fàrmacs, entre les quals la gastritis és una complicació freqüent.
- La gastritis crònica, de causa encara no establerta, és un trastorn freqüent, per bé que en general és asimptomàtic o ocasiona molèsties lleus en relació amb els àpats. Això no obstant, en alguns casos provoca greus alteracions de l’estat general i eventualment pot originar la formació d’un tumor maligne d’estómac, circumstàncies que es poden prevenir amb la resecció quirúrgica d’un sector de l’estómac.
- Les úlceres d’estrès, un tipus especial de gastritis aguda, són una complicació relativament freqüent en persones que es troben en estat crític, bé perquè han estat sotmeses molt recentment a una intervenció quirúrgica greu, o bé pel fet que pateixen cremades importants o traumatismes, o bé per una insuficiència renal o hepàtica. En aquests casos, les hemorràgies poden arribar a ésser tan intenses i incontrolables que provoquen la mort del pacient.
- En cas de gastritis aguda o crònica, els medicaments analgèsics o antiinflamatoris que s’absorbeixen a l’estómac, com l’àcid acetilsalicílic, la fenilbutazona, la indometacina i els corticosteroides, estan del tot contraindicats. En canvi, en aquests casos es poden administrar d’altres medicaments antiinflamatoris, sempre sota prescripció mèdica, que no siguin nocius per a la mucosa gàstrica, ja que no es dissolen ni absorbeixen fins que no atenyen l’intestí prim.
- La mesura terapèutica fonamental en cas de gastritis aguda és la dieta restrictiva, que durant els primers dos o tres dies ha d’ésser molt lleugera, gairebé absoluta, a excepció d’infusions clares de te amb poc sucre i brous de farina d’arròs, civada o blat. Els dies següents, i com a pas gradual a la dieta habitual, ja s’hi poden incloure brous de carn, arròs i farinetes.
- Quan hom pateix de gastritis cal seguir una dieta lleugera i evitar els aliments durs com ara trossos de carn o de pa, els condiments picants, els aliments de digestió més lenta com els greixos, l’alcohol i el tabac. Al contrari, hom recomana d’ingerir aliments líquids o semisòlids, com ara purés i farinetes, i procurar d’efectuar una masticació adequada si s’ingereixen aliments més consistents.
- Hom recomana a la població en general que no es consumeixin productes de llauna després de la data de caducitat, ni ous ni productes que se’n deriven —com ara maionesa—, carn o peix mal conservats, ja que sovint contenen bacteris o substàncies tòxiques elaborades pels mateixos bacteris que poden ésser causa de gastritis aguda.