Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
Estudis d’Història Medieval
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciada l’any 1969.
En són redactors CBatlle i Gallart, JFCabestany i Fort, MMCosta i Paretas, MTFerrer i Mallol, JMFont i Rius, AMMundó i Marcet, MRiu i Riu i JSobrequés i Callicó, sota el guiatge de RAramon i Serra, delegat de l’Institut a la Societat Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari , amb collaboració, entre altres, de Rd’Abadal i de Vinyals, MGual i Camarena, JMLacarra, SSobrequés i Vidal, MColl i Alentorn, EJunyent, JVincke i ESerra i Ràfols
Brevis historia monasterii Rivipullensis, a quodam monacho rivipullensi scripta anno Christi MCXLVII
Historiografia catalana
Cronicó redactat al monestir de Ripoll a mitjan segle XII i publicat per Étienne Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica de Pèire de Marca (document CCCCIV).
L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès…
Ordenament de batalles
Historiografia catalana
Additament o glossa de l’usatge Batalla iudicata (Usatges de Barcelona, XXI), que la tradició atribueix al jurista Pere Albert, que havia estudiat dret a Bolonya i fou beneficiari d’una canongia a la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261.
Desenvolupament enciclopèdic Arribà a ser un personatge important del seguici de Jaume I i gaudí de l’amistat del bisbe Vidal de Canyelles i del també jurista Ramon de Penyafort Era un expert en dret feudal i sovint Jaume I li confià missions delicades, com les gestions per a casar l’infant Pere, el futur Pere II de Catalunya, amb la siciliana Constança de Hohenstaufen És autor, a més, d’una recopilació de dret feudal català, les anomenades Commemoracions o Costums de Catalunya entre senyors i vassalls Segons Miquel Coll i Alentorn, tant per l’època en què foren escrites com…
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…
Seró

Les restes del castell de Seró (Artesa de Segre) es troben al costat d’una casa senyorial d’època moderna
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del riu Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria , d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle…
Cuadernos de Arquitectura
Arquitectura
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, creada per Cèsar Martinell i Manuel de Solà-Morales el 1944.
En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…
Ponç de Saguàrdia
Història
Literatura catalana
Cavaller i trobador, conegut literàriament com a Ponç de la Guàrdia.
El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 “Sobre el nom d’un trobador català” Mélanges de linguistique et de littérature romanes à la mémoire d’István Frank Saarbrücken, Universitat de Saarlandes Frank, I 1949 “Pons de la Guardia, troubadour catalan du XIIème siècle…
,
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
Història dels catalans
Historiografia catalana
Síntesi global dirigida per Ferran Soldevila i publicada per Edicions Ariel durant el període 1961-70.
L’obra havia de tenir cinc volums, però restà incompleta perquè el quart no arribà a aparèixer La intenció era oferir una “història de la gent” centrada sobretot en les figures anònimes i la seva vida quotidiana, que fos conseqüent amb el conjunt nacional, cosa evidenciada ja en el mateix títol i en l’anagrama de l’obra un escut de les quatre barres amb la silueta dels Països Catalans Editorialment, el projecte fou concebut com una edició de luxe, profusament illustrada que inicialment es distribuí en fascicles i després en volums, i amb uns extensos comentaris als peus de les fotografies que…