Resultats de la cerca

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…

Graduada en cinema per l’Escola de Cinema Danès el 1984, debutà en la direcció el 1990 amb Kaj's fodselsdag ‘Un viatge d’aniversari’ El seu llançament internacional fou Italiensk for begyndere ‘Italià per a principiants’, 2000, una pellícula inscrita en el moviment Dogma 95 fundat pel seu compatriota Lars Von Trier, que certificaria el seu gust per la comèdia sentimental Després dirigí Wilbur Wants to Kill Himself 2002, la seva primera pellícula rodada en anglès, a la qual seguirien Hjemve 2007, An Education 2009, adaptació de l’autobiografia de Lynn Barber que seria nominada a…

Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades…

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…

Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1951 debutà al Teatro Mercadante de la mateixa ciutat amb La Traviata Fins el 1956 romangué com a assistent al Teatro San Carlo de Nàpols i posteriorment fou director musical a Linz 1961-62 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-68 L’any 1967 debutà a l’Òpera de San Francisco i el 1971 ho feu al Covent Garden de Londres, on el 1987 dirigí una reeixida versió de La bohème Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Americana de Nova York del 1982 al 1984 Dirigí per última vegada el 1989, poc abans de morir, i ho feu a Munic, en una reeixida producció d'…

Estudià cant a Praga i Berlín A partir del 1928 fou membre de la companyia de la Staatsoper berlinesa, i al mateix temps es presentà en d’altres localitats alemanyes fins al seu ingrés a l’Òpera de Dresden 1933 Amb aquesta companyia estrenà òperes de R Strauss sota la direcció del mateix compositor, tant a Alemanya com a l’estranger Covent Garden de Londres, i es destacà especialment en el paper de Zerbinetta Ariadne auf Naxos El 1936 realitzà una gira pels Estats Units, on interpretà els papers de Rosina El barber de Sevilla i Lucia, a Chicago Després de la Segona Guerra…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb…

Estudià música i cant a Nàpols i a la Scuola della Scala, a Milà Debutà el 1950 i ben aviat s’especialitzà en papers per a baix còmic, destacant sobretot en personatges rossinians Don Basilio, Don Magnifico, Mustafà, etc i mozartians Don Alfonso, Bartolo, etc, que interpretà sota les batutes més notables Actuà en teatres d’arreu del món Milà, Glyndebourne, Salzburg, Barcelona, Dallas, Londres, Nova York, etc, i intervingué en diverses produccions cinematogràfiques dirigides per JP Ponnelle, com ara Così fan tutte 1988 Com a director d’escena fou responsable d’una trentena de produccions…