Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Partido Social Popular
Partit polític
Partit democratacristià fundat el 15 de desembre de 1922 a Madrid.
Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i Ramon …
Jordi Torras i Comamala
Teatre
Actor, crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979, FBellmunt, GHerralde La febre d…
aixecament Carlí
Història
Aixecament armat carlí (1855-56) que intentà d’explotar la situació política creada per la Revolució del 1854.
La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael Tristany Borges derrotà…
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…
Consell Consultiu de la Generalitat
Organisme assessor previst en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, vigent fins l’any 2009.
Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981 Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978 Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres pel govern català D’entre…
el Parc de la Vall d’Hebron

Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial perifèric de Barcelona situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d'Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que,…
Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Música
Gran festa del jazz de la ciutat de Barcelona.
A partir de l’organització d’un concert al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra de Duke Ellington i Ella Fitzgerald al gener del 1966, l’empresari Joan Rosselló i Albert Mallofré acceptaren la proposta que els feu Esteve Bassols, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, d’organitzar un festival de jazz Així nasqué el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la primera edició del qual tingué lloc, amb gran èxit, al Palau de la Música Catalana durant la tardor del mateix 1966 Per a la segona edició es programà, a més dels concerts al Palau, un recital d’espirituals negres a…
Estudis Buch-Sanjuán
Cinematografia
Estudis de rodatge de cinema publicitari especialitzats en animació, fundats a Barcelona els primers anys de la dècada de 1950 pels animadors Manuel Martínez i Buch (director artístic), Luna Wemberg i el productor Josep Maria Sanjuán.
Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors quan la…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi…
algicida
Botànica
Química
Producte químic que hom afegeix a l’aigua (de peixeres, piscines, bassols, etc) per a destruir les algues o evitar-ne la proliferació.
Els principals algicides utilitzats són el sulfat de coure, algunes sals d’amonis quaternaris i el clor o els productes capaços d’alliberar-ne