Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
fotoperiodisme esportiu
AF CEC / Co de Triola
Fotografia
Periodisme
Esport general
Un fotoperiodista és un professional de la premsa escritaque capta l’actualitat i l’ofereix a la societat per mitjà d’imatges fotogràfiques i no de paraules.
La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…
Cecília A. Màntua
Cinematografia
Publicitària, dramaturga i crítica.
Vida Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut 1878-1947, que signava Gastó A Màntua i autor de la popular La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1922, que Josep Amich i Bert, Amichatis , adaptà a la pantalla gran el 1927 Escriví peces teatrals de caràcter sentimental, costumista o vuitcentista, que gaudiren d’un elevat predicament, com Ha passat una oreneta 1936 La Pepa maca 1954 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 Escriví novelles…
Ramon B. Ivars i Amich
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert, Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles…
Terra baixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1907; ficció de 20 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la…
,
Asunción Casal
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou l’intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
Eduard Borràs i López
Cinematografia
Periodista i guionista.
Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la…
Marina Torres i Buxadé
Cinematografia
Actriu i dobladora.
Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La…
Joaquim Montero i Delgado
Cinematografia
Actor i comediògraf.
Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail…
Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
Organització internacional creada el 1988 per l’Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient per tal d’estudiar i controlar el canvi climàtic.
Té la seu a Ginebra No desenvolupa recerca pròpia, sinó que avalua l’impacte del canvi climàtic i les possibles opcions de mitigació a partir d’estudis científics realitzats per altres institucions i cientíifcs que accepten participar-hi voluntàriament Aquests informes, l'elaboració dels quals és avalada per la pràctica totalitat dels Estats del món, són presentats periòdicament 1990, 1997, 2001, 2007 i 2014 per tal d’orientar els governs a l’hora de dissenyar polítiques ambientals Ha estat presidit successivament per Bert Bolin 1988-97, Robert Watson 1997-2002 i Rajendra…