Resultats de la cerca

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

Vida Filla del director republicà del "Diari de Tarragona", la seva família s’exilià a París a conseqüència de la guerra quan ella tenia deu anys Inicià estudis teatrals i pujà als escenaris parisencs, fins que una gira la portà per l’Amèrica Llatina i romangué cinc anys a Buenos Aires El 1956 debutà a Barcelona amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls, i en el cinema sota el guiatge de Juli Coll a La cárcel de cristal 1956 i Distrito Quinto 1957 El 1962 tornà a fer una llarga gira per terres americanes i en tornar el 1974 treballà de primera actriu a la companyia de María Guerrero a Las…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc …

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el…

El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges 1976-1980 El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr Manuel Girona, arribà a un…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  …

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…