Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
purgatori
Cristianisme
Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admesos definitivament al cel.
Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el testimoni més…
András Sütő
Literatura
Escriptor hongarès.
S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja ‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973, Káin és Ábel ‘Caín i Abel’, 1977, i molt especialment Csillag a máglyán ‘Estel sobre la foguera’, 1975, centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér ‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970, Istenek és faloväcskák ‘Déus i cavalls de bastó’, 1973 i Nagyenyedi fügevirág ‘Flor de figuera de…
Paul Marcinkus
Cristianisme
Eclesiàstic nord-americà, de nom d’origen Paulius.
Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el nomenés…
John Knox
Cristianisme
Reformador escocès, iniciador del presbiterianisme
.
Ordenat de sacerdot 1540, ocupà càrrecs a la cúria de Saint Andrews sembla que el 1546 passà ja a la Reforma, i l’any següent restà implicat en l’assassinat de l’arquebisbe Beaton i fou condemnat a galeres Retornà, per indult, a Anglaterra, on fou capellà d’Eduard VI, el qual li oferí la seu episcopal de Rochester, que ell refusà collaborà en la redacció del Prayer Book, on donà una orientació calvinista a la doctrina sobre l’eucaristia, i en la redacció dels 32 articles anglicans 1553 En iniciar-se el regnat de Maria Tudor fugí a Ginebra i, per petició de Calví, passà després a ocupar-se del…
exegesi
Bíblia
Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia.
L’exegesi se serveix de ciències auxiliars filologia, crítica literària, crítica històrica, arqueologia, etc i els seus principis són elaborats per l’hermenèutica L’exegesi jueva a l’època del Nou Testament ofereix una triple modalitat la halakà , interessada en els aspectes legals, la haggadà , que cerca de nodrir la fe del poble mitjançant la pregària, i la pešer , que desxifra els texts com si es tractés de visions Els evangelis presenten Jesús utilitzant aquestes tècniques en la lectura de l’Antic Testament L’exegesi de l’Església apostòlica tendeix a una lectura apologètica i…
presència eucarística
Cristianisme
Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental
.
Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al s IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al s XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la qual…
Estienne
Família d’impressors i llibreters francesos.
Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…
Bernat de Vilamarí
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i de Boadella i fill de Joan Vilamarí i de Sagarriga, senyor de Boadella.
Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del s XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat s VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I hi anà el…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…