Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Ricardo de Churruca y Dotres
Arquitectura
Arquitecte.
Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà 1932…
Josep Oriol Molgosa i Valls
Literatura catalana
Escriptor i actor teatral.
Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames El sitio de Gerona 1887, Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe 1873 i el recull de prosa…
Enric d’Alemany
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de…
Miquel Bernades i Mainader
Botànica
Metge i botànic.
Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la descripció d’unes 2000…
Carles Sala i Joanet
Literatura
Política
Escriptor i polític.
S’inicià a Solidaridad Obrera i, convertit al catalanisme, fundà, amb Ventura Gassol i d’altres, la revista Dansa, Pàtria i Art 1923, on emprava al pseudònim de Frèbua Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya i membre de Palestra Collaborà assíduament amb Ràdio Associació de Catalunya i fou redactor dels diaris L’Instant , Diario de Barcelona i La Humanitat , i de la revista Claris El 1937 fou director general dels serveis informatius de les emissores radiofòniques de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe Lluità al front i s’exilià…
,
Josep Miquel Quintana
Història
Política
Polític.
Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i…
Ricardo García Cárcel
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat a les revistes Estudis i Saitabi i participà en la fundació de Manuscrits el 1985 Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats 1974, amb ECíscar, Las germanías de Valencia 1975, Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII 1976, amb MVMartínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española El tribunal de Valencia, 1478-1530 1976, Herejía y sociedad en el siglo XVI La Inquisición en Valencia, 1530-1609 1979, Pau Claris La revolta catalana 1980, Las culturas…
Lluís de Peguera i Paratge
Historiografia catalana
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…
Pere Nanot i Renart
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Periodisme
Publicista, historiador i poeta.
Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…
,
Celestí Pujol i Camps
Historiografia catalana
Historiador, advocat i numismàtic.
Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…