Resultats de la cerca

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i…

Fou creat el 1929 i el primer president fou Rafel Escofet Les primeres activitats foren de caràcter social, a través d’excursions que s’han mantingut durant tota la seva història El 1931 organitzà la primera prova de ciclocròs i creà un equip de competició El 1932 formà part del pilot de la Volta a Catalunya Passada la Guerra Civil, tornà a l’activitat el 1939 amb l’organització del Campionat de Gràcia Durant aquesta època també s’inicià el concurs de l’elegància en bicicleta i altres esdeveniments de caràcter lúdic El 1942 organitzà el primer Premi Campió de Campions i, el 1945…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia ,…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…

Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents del Reial Club Nàutic de Tarragona Presidents Anys Antoni Escofet 1878-89 i 1928-30 Ricardo Nogués 1890-1914 Lluís Norregard 1915-16 Lluís…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà la publicació…

Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica…

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels…

Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d…