Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
obrir
Transports
Eixamplar, el calafat, les escletxes que hi ha entre taula i taula d’una embarcació de fusta per tal de poder-hi introduir l’estopa.
tac
Militar
Cilindre o volandera de drap, estopa, paper, etc, amb què hom mantenia la pólvora pitjada, disposada entre aquesta i el projectil, en les armes de foc antigues.
També és emprat amb la mateixa finalitat en les barrinades
Creu de Sant Jordi 2021-
Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional des del 2021.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica Terribas i Sala…
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
estopada
Tecnologia
Porció d’estopa o d’una altra matèria elàstica (cautxú, fibres sintètiques, etc) que hom posa en l’assentament d’algunes vàlvules, en ràcords, etc, a fi d’evitar l’escapament del fluid que hi circula.
calafat
Oficis manuals
Eina de tall ample, en forma d’escarpra, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bota o de les taules de l’embarcació.
És anomenat també calador
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…
calafatar
Oficis manuals
Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d’impedir-hi el pas de l’aigua.
cornamusa
Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…