Resultats de la cerca

Autor de cançons d'expressió castellana, des del 1939 residí a París on estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal L'any 1967 es donà a conèixer a l'Estat espanyol i el 1968 enregistrà el primer disc, ja publicat a l'Estat francès, amb poemes de L de Góngora i F García Lorca La força expressiva de la seva veu i la capacitat de mobilització que palesà el feren un cantant incòmode al règim franquista

Jugà com a migcampista al CE Júpiter 1972-73 i al FC Barcelona 1973-74, on alternà el primer equip amb el filial Fou cedit a l’Hèrcules durant dues temporades 1974-76 i retornà al Barça 1976-78 Posteriorment jugà al Burgos 1978-80, a l’Espanyol 1980-82, una altra vegada a l’Hèrcules 1982-84 i acabà la seva carrera al Lorca 1984-89 Disputà 155 partits a primera divisió i formà part de la plantilla blaugrana que guanyà la Lliga 1974

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971

Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões

Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual  Los palos 1975  Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…

De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català,  La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com la d’…

Creà el Teatro Íntimo 1948 i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico El seu últim muntatge, La dama duende , de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d…