Resultats de la cerca

Molt jove, el 1811 marxà amb el seu pare a Cuba i s’establí a l’Havana Fou un dels pioners a dedicar-se al conreu del tabac a la província de Pinar del Río, a la zona denominada tradicionalment Vuelta Abajo Establí un primer ingenio sucrer anomenat Guacamaya i, posteriorment, El Galope, que substituí el primer Emprenedor en rutes marítimes, feu dragar la badia de Galafre amb la finalitat de permetre el pas a una línia de vapors per la costa sud de la zona de Vuelta Abajo Industrial del tabac, feu construir també uns importants magatzems per assecar i tractar el tabac i, durant molts anys,…

El 1916 s’establí a Cuba, a Guantánamo Fundà amb els catalans Ramón Carbó, Josep Raurell i Lluïsa Duverger, la casa comercial R Carbó & Co, dedicada a la importació i venda de materials per a la construcció, una de les empreses més importants de Cuba en aquest ram amb el temps, en fou gerent, durant la dècada 1920-30 Membre del grup polític independentista Blok Nacionalista Cathalònia, creat el 1911 a Guantánamo, en fou president durant uns anys

Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts urbanístics,…

Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978

Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé

Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi, és considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny Sovint incorpora el metacrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants

Té la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes en el vessant audiovisual i reflectint alhora el pluralisme de la societat catalana El juny del 1983 començaren les emissions de Catalunya Ràdio , i al setembre s’hi afegiren les de  Televisió de Catalunya , amb TV3 Inicialment, la CCMA incloïa les emissores de ràdio Ràdio Associació de Catalunya que formà part del grup amb l’emissora RAC 105, fins el 1998 Posteriorment a Catalunya Ràdio s’hi afegiren les emissores de Catalunya Música 1987, Catalunya…

Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats…

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…