Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la caiguda dels…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…
Algèria 2010
Estat
El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van…
Egipte 2013
Estat
La inestabilitat política va marcar l’any 2013 El 25 de gener es van iniciar disturbis en diverses ciutats egípcies, coincidint amb el segon aniversari de la revolta que va propiciar la caiguda de l’expresident egipci Hosni Mubàrak Els enfrontaments entre forces de l’ordre i opositors al president Muhàmmad Mursí, líder dels Germans Musulmans i elegit al juny del 2012, van fer una desena de morts i centenars de ferits El dia 26 es van produir a Port Saïd nous enfrontaments, amb una trentena de morts, després de l’anunci de la condemna a mort de 21 seguidors d’un club de futbol…
Egipte 2015
Estat
L'activitat dels grups armats islamistes radicals va augmentar la inestabilitat al país Al febrer, la força aèria egípcia va bombardejar posicions de la branca líbia de l'Estat Islàmic EI a la zona oriental d'aquest país després que el grup armat mostrés un vídeo en el qual aparentment s'executaven 21 coptes egipcis Al juliol, l'Estat Islàmic de la Província del Sinaí, filial de l'EI, va incrementar els atacs al nord de la península A mitjan setembre, 12 persones, sis de les quals eren turistes mexicans, que acampaven al desert del sud del Caire, van ser mortes per forces…
Personatges de l’any 2011
Relació de personatges destacats de l'any 2011 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Ai Weiwei L’artista i activista pels drets humans xinès Ai Weiwei va ser notícia internacional pel seu arrest, la campanya internacional generada a causa d’això i el seu posterior alliberament Salvador Alemany i Mas L’any 2011, l’economista Salvador Alemany va deixar la presidència del Cercle d’Economia i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi Salvador Alemany © Generalitat de Catalunya Sebastià Alzamora i Martín L’escriptor…
Hillary Clinton

Hillary Clinton
© SEIU International
Política
Política nord-americà.
De nom de soltera Hillary Diane Rodham, es graduà en ciències polítiques al Wellesley College el 1969 i en dret a la Universitat de Yale el 1973 El 1975 es casà amb Bill Clinton , i el mateix any s’incorporà a la facultat de dret d’Arkansas, estat del qual fou també Primera Dama els anys en què el seu marit en fou governador 1979-1981, 1983-1992 pel Partit Demòcrata Simultàniament, exercí l’advocacia en un despatx 1979-93 Aquests anys, junt amb el seu marit fou acusada de prevaricació en un negoci immobiliari fallit cas Whitewater, de la qual fou exonerada l'any 2000 i d'haver-se enriquit…
Febrer 2011
Dimarts 1 Brian Cowen dimiteix i convoca eleccions a Irlanda El primer ministre d’Irlanda, Brian Cowen, decideix dissoldre el Parlament irlandès i convoca eleccions anticipades per al 25 de febrer Cowen aprofita per anunciar que abandona la vida po lítica del país Jordània inicia un canvi de govern El rei Abdallà II dissol el Govern del país i destitueix al primer ministre Samir al-Rifaï, un polític molt qüestionat al carrer En el seu lloc colloca a Maruf al-Bakhit, un polític que ja va estar al capdavant del país després dels atemptats d’Amman de l’any 2006 La Fiscalia rebutja obrir una…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…