Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Monumenta Cataloniae
Art
Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha, destinada a publicar el corpus de l’art català.
Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals
Agullent

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent
als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La…
Club Esportiu Oasis
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat al principi dels anys cinquanta, aconseguí diversos podis en el Campionat de Catalunya L’any 1957 fou l’etapa de més èxits per a l’equip masculí, que guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips Era format pels germans Jordi i Josep Maria Palés i per Martí Olivar, que també aconseguiren títols d’Espanya individuals Els principals èxits de l’equip femení foren la consecució de tres subcampionats d’Espanya consecutius 1957, 1958, 1959 Desaparegué al principi dels anys seixanta
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
Club Mayda
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i…
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà Barcelona, RABLB…
,
Gai Plini Cecili Segon
Literatura
Escriptor llatí, conegut amb el nom de Plini el Jove, nebot i fill adoptiu de Plini el Vell.
Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…
Santa Clara de Mallorca
Convent
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a Palma (Mallorca), a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i arribà a 72…