Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Tomàs Pladevall i Fontanet
Cinematografia
Director de fotografia.
Estudià a l'Escola OficiaI de Cinematografia EOC de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia 1972 Mentrestant, el 1963 cofundà el collectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos 1964 i Fantasia negra 1966 Retratà diversos títols d'estètica underground , i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere 1974, de Francesc Bellmunt, amb qui ha treballat en mitja dotzena de llargs D'aquesta etapa destaquen els films d'autor Iconockout 1975, de José María Nunes i L'…
,
racional
Cristianisme
Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.
Propi de l’Europa central, el porten encara alguns bisbes Paderborn, Cracòvia, etc
El Mestre de Soriguerola
Art gòtic
La taula de l’església de Sant Miquel de Soriguerola Cerdanya MNAC/MAC, núm inv 3901 va permetre aplegar sota un mateix nom una sèrie important de pintures sobre suport de fusta bàsicament les taules de Toses, Vall de Ribes i Sant Cristòfol que, estilísticament relacionades, trenquen amb les formes que dominaren entorn del 1200 i la primera meitat del segle XIII Cap de les taules que s’hi relacionen té associada una data precisa, fet que ha portat a fixar-ne cronologies molt variades, que van dels voltants del 1260-75 fins al 1350 Tot i així, a l’hora de datar aquestes obres cal tenir en…
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual…
Creu de Santa Maria d’Oló
Art romànic
Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
L’apoteòsica visita de Franco a Sabadell
Quan aquell matí de gener —coincidint amb el tercer aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes nacionales —, i en el marc d’una visita a Catalunya, Francisco Franco entrà a Sabadell amb un ampli seguici d’autoritats —ministres, capità general i governador civil, entre d’altres—, enmig d’un espectacular desplegament de mesures de seguretat, el sentiment generalitzat fou d’estupefacció On era el Sabadell republicà i catalanista de pocs anys abans Què n’havia quedat del gros de la combativa militància sindicalista que havia portat el seu màxim dirigent Josep Moix i Regàs al ministeri…
L’hospital d’en Llobera de Solsona
Art gòtic
L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre pel prior del…