Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Qatar 2018
Estat
El bloqueig aeri, marítim i terrestre de Qatar decidit per l’Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units i Egipte el juny del 2017 va continuar afectant aquest país al llarg de l’any Al novembre, el president egipci, Abd al-Fatà al-Sissí, i el príncep hereu saudita, Muhàmmad bin Salman, van declarar al Caire que no farien concessions Aquest grup de països acusa el règim qatarià de donar suport al terrorisme i a grups polítics com els Germans Musulmans, a més d’exigir el tancament de la xarxa de comunicació Al-Jazira, expulsar les tropes turques que es troben a Qatar, trencar…
Algèria 2018
Estat
En l’àmbit polític, el principal tema de discussió va ser l’estat de salut del president Bouteflika i els dubtes sobre si es presentarà a les eleccions presidencials que, en principi, haurien de tenir lloc l’abril del 2019 També es van produir diferents purgues entre alts càrrecs de les forces de seguretat que es van interpretar com una lluita de poder entre clans del règim Durant l’any hi va haver protestes en regions perifèriques Una de les més destacades va ser la d’Ouargla, en què els manifestants d’aquest territori del sud del país van reclamar una millora dels serveis de salut i…
literatures índies
Literatura
Literatura conreada en diverses llengües pels diferents pobles de la Unió Índia.
La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca, i Upanisḥad, fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa segles IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…
Hosein-Ali Montazeri
Política
Aiatol·là iranià.
El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova constitució que…
Aràbia Saudita 2018
Estat
Malgrat els senyals d’una certa obertura del règim d’aquest país amb l’acceptació que les dones poguessin conduir i el retorn del cinema després de considerar-lo contrari a l’Islam durant més de 40 anys, la política interna i exterior de l’Aràbia Saudita va centrar les crítiques internacionals al llarg de l’any L’episodi més truculent va ser l’assassinat del periodista emigrat als Estats Units Jamal Khashoggi, a l’octubre, al consolat saudita a Istanbul Després de molts dies d’informacions contradictòries i negacions, amb acusacions turques que responsabilitzaven els saudites de la seva mort…
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita

Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
© Ambaixada de l'Aràbia Saudita als EUA
Política
Rei de l’Aràbia Saudita (2005-2015).
Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd 1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del…
Ali Akbar Hashemi Rafsanjani
Política
Clergue i polític iranià.
Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…
Tunísia 2018
Estat
La vida política tunisiana va moure’s al ritme de les ja tradicionals disputes entre el cap de l’Estat i el primer ministre, Ennahda i Nidaa Tounes, i entre faccions diferents dins d’aquest darrer partit A més a més, durant la primera meitat de l’any va esclatar la polèmica per les acusacions de la Unió Europea que Tunísia no estava fent prou contra el blanqueig de diners i això va acabar comportant la destitució del governador del Banc Central, Chedly Ayari La intensitat política va augmentar a mesura que s’acostaven les eleccions locals del 6 de maig, les primeres des de l’inici de la…
xiisme
Islamisme
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam en ésser desposseït 'Alī ibn Abī Ṭālib per Mu’āwiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…
Charles Wuorinen
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Compositor precoç, als setze anys guanyà el New York Philharmonic’s Young Composers Award per l’obra coral O Filii et Filiae Membre cofundador del Grup per a la Música Contemporània, conjunt instrumental creat el 1962, obtingué el màster en música per la Universitat de Columbia 1963, on ensenyà del 1964 al 1971 Posteriorment exercí la docència al New England Conservatory 1968-71 i a les universitats de Princeton 1969-71, Iowa 1970, del Sud de Florida 1971 i Rutgers 1984-86, entre d’altres Debutà com a pianista el 1960 interpretant l’estrena de les pròpies Variations Posteriorment destacaren…