Resultats de la cerca

Estatut de Daroca Alfons el Benigne es compromet a no alienar durant deu anys llocs, castells ni viles

És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del s XIX

Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans

Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats…

Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del s XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment…

Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué…

El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edat mitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos

Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà

Inclou les viles d’Orba i de Sagra, els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals El 1535 fou fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall