Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes…
Trentenari
Història
Consell ordinari municipal barceloní, creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers.
Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos…
era republicana
Cronologia
Era que començà el 1792, any de la Revolució Francesa i que fou abolida per Napoleó el 1805.
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…
sodomia
Filosofia
Psicologia
Dret penal
Homosexualitat masculina.
El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat abominable” o “crim nefand…
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1568-75).
Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà un concili…
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils, administratius,…
República dels Calmucs
República federal de la Federació Russa.
La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge, melons és…
província de València
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de València.
És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la…
Maria-Mercè Marçal i Serra
Maria-Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…
,