Resultats de la cerca

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…

El zigot madur es desplaça al llarg de la trompa de Fallopi cap a l’úter mitjançant les contraccions de la musculatura de la paret tubària i els moviments dels cilis de la mucosa que el recobreix El desplaçament dura uns cinc dies, durant els quals l’òvul fecundat inicia els processos de divisió cellular que donaran pas a la formació de l’embrió Immediatament després d’haver-se format, la cèllula ou inicia una primera divisió cellular, que es completa al cap d’unes trenta hores amb l’escissió en dues cèllules, denominades blastòmers Tot seguit, cadascuna es divideix en dues, la qual cosa…

Hi ha dues menes d’emplastres, els resinosos , que hom obté per liquació al bany maria de resines i greixos, juntament amb bàlsams i altres drogues polvoritzades, i els metàllics , formats per sals de plom d’àcids grassos de cadena llarga Hom els estén tots dos en calent damunt un drap i els aplica damunt la pell

El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…

Els àgnats que colonitzen les aigües dels Països Catalans a penes estan representats per la classe dels cefalaspidomorfs No hi ha cap evidència que a la nostra mar s’hagin capturat mixínids Myxine glutinosa , i els únics registres que n’hi ha de la Mediterrània es refereixen a algunes captures esporàdiques del nord d’Àfrica Els cefalaspidomorfs actuals es caracteritzen pel seu esquelet cartilaginós i per la manca tant d’aletes parelles com d’escates i de plaques que revesteixin el cos La boca és formada per un disc oval sostingut per un anell cartilaginós El cos ofereix un aspecte…

Exemplars de Microcosmus squamiger en els quals s’aprecien les bandes clares i fosques dels sifons Aquesta espècie es diferencia d’altres del mateix gènere presents a la Mediterrània per la mida, ja que no sol passar de 5 cm de llargada, mentre que M sabatieri i M polymorphus són força més grans Charles Griffiths L’espècie Microcosmus squamiger va ser descrita per primera vegada l’any 1927, a partir de mostres d’Austràlia No obstant això, els últims cinquanta anys s’ha propagat per tot el món ha establert poblacions a les costes del sud i el sud-est d’Àfrica, el sud de l’índia i el sud-oest…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel…