Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Santa Fe d’Anseresa (Olius)
Art romànic
Situació No sabem de cap vestigi que ens permeti l’estudi de l’edifici ni tan sols localitzar l’indret on es devia erigir aquesta església, l’existència de la qual no solament consta en els documents, sinó també per una imatge que n’ha pervingut CRP Història Aquesta capella ha donat lloc a opinions contra-dictòries D’una banda s’ha parlat que Santa Fe és la construcció antiga de Santa Maria del Vilaró De l’altra, Antoni Bach creu que és una església diferent, que no tenia res a veure amb aquesta Ho afirma basant-se en la consulta d’Olius del segle XVI, en la qual consta que l’any 1561 el…
Sant Salvador de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació L’ermita de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del mateix nom, damunt la vall de la riera de Cogolls, a la dreta d’aquesta riera, al cantó de tramuntana del municipi més medieval de la Garrotxa, és actualment un del pocs vestigis que han pervingut de l’antic castell de Puig-alder, del qual havia estat la capella L’edifici actual és modern Mapa 295M781 Situació 31TDG616611 Per arribar-hi cal fer el mateix camí que ens porta al castell Història Dissortadament poques dades podem aportar per tal de confegir la història d’aquesta capella puix que les referències documentals que…
oboè
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…
La llet i els seus derivats
La llet és el producte de secreció de les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers, que serveix com a aliment per a llurs cries La llet és l’aliment natural més complet que existeix, ja que conté en major o menor proporció pràcticament tots els nutrients i durant l’alletament pot cobrir tots els requeriments nutritius de les cries de cada espècie La composició nutritiva de la llet pot variar considerablement segons quin sigui el mamífer que la produeixi i el tipus d’alimentació a què aquest hagi estat sotmès La llet humana , que a més de nutrients conté elements immunologies, és la…
Sant Feliu de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera triabsidal J Vigué L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG762764 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses A la sortida de Besalú, després d’haver passat el pont que hi ha sobre el riu Capellada, convé seguir la carretera que en 5 km porta a Beuda i que hom trobarà a mà…
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…
violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…
Les imatges i els mots
El present esbós de raonament a l’entorn de quina és la matèria que es desprèn de la sentència Ut pictura poesis , «Com la pintura, així és la poesia», pot ser qualificat de joc de mots, d’embolic destinat tal vegada a construir una mena d’aporia, és a dir, una absència de camí –la desconstrucció, doncs, d’una suposada via de coneixement–, o, traduint més literalment del grec el concepte d’aporia –amb un mot d’origen àrab–, un atzucac, una proposició sense sortida lògica O sigui, encetem una qüestió –Com la pintura, així és la poesia, és a dir, la relació entre art i escriptura, o literatura…
La colla del safrà i les seves derivacions
Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…