Resultats de la cerca

Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la zona nòrdica…

Apicultor de professió, des dels setze anys s’afeccionà a l’alpinisme, i adquirí una gran experiència participant en expedicions britàniques a l’Himàlaia Fou pilot de la Força Aèria de Nova Zelanda del 1944 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial El 29 de maig de 1953, ell i el xerpa Tensing Norgay foren els primers a culminar amb èxit una ascensió al cim de l’Everest en l’expedició britànica liderada per John Hunt Posteriorment feu altres expedicions, com la de les fonts del Iang-Tsé la de l’Antàrtida el 1958, en la qual arribà al pol sud el 4 de gener de 1958 amb l’expedició dirigida per…

Vida i obra Fou membre de la British India Office entre els anys 1860 i 1877, secretari i president de la Hakluyt Society, on dirigí un ambiciós programa que pretenia publicar els treballs relatius a descobriments geogràfics, i també president de la Royal Geographic Society 1888-1905, càrrec des del qual impulsà una campanya d’exploració de l’Antàrtic L’any 1867, sota els auspicis de l’India Office, visità l’est de la Península Ibèrica per comprovar com les comunitats hidràuliques que havien funcionat tan positivament podrien ser importades a l’Índia britànica La seva anàlisi és una…

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…

L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent…

Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross

Un doble sistema de corrents condiciona la distribució de la temperatura i la salinitat Rep el nom de l’explorador Fabian Gottlieb von Bellingshausen

La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…