Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…
acords de pau d’Oslo
Acords signats entre el govern laborista israelià i el líder de l’OAP, I.Arafat, amb l’objectiu d’establir l’autogovern palestí a Gaza i a Cisjordània, territoris ocupats per Israel des del 1967.
Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’un cos de…
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge…
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els…
Francesc de Vinatea
Història
Cavaller.
És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran,…
Conservatori de Música de Badalona
Música
Institució nascuda d’un acord entre l’Ajuntament de la ciutat i una institució privada.
Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal…
Assumpte intern
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 107 min., dirigida per Carles Balagué i Mazón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Diafragma CBalagué, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, CBalagué FOTOGRAFIA Ángel Luis Fernández color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA José Manuel Pagán SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àlex Casanovas Loinaz, Pepón Nieto Pere, Carles Lloret De la Concha, Sílvia Munt Rosa, Emilio Gutiérrez Caba el capità, Manuel Solas el sergent, Pol Berrondo l’apotecari, Mónica Van Campen Aurora, Enric Arredondo Pleguzuelos, Laia Marull Tere, Ágata Lys la mare de Tere, Pepa López la mare de Pere, Josep…