Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
sarcocol·la
Farmàcia
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia.
Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi…
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres…
Les berberidàcies
Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
tronc

Tall transversal d’un tronc
Botànica
Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.
mata
Botànica
Arbust de petita alçària, com és ara la farigola o el romaní.
Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals brolles, matolls, timonedes, etc Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…